Alejandra Atarés | 03.10.2014 / 29.11.2014

Retrats #2

 

INAUGURACIÓ : DIVENDRES 3 D'OCTUBRE A les 18 hs.

 

Primavera

 

Alejandra Atarés. Retrats. Part segona.

El canvi de paradigma social i econòmic del principis del segle XX, van portar a l’artista a desenvolupar un rol dins la societat molt diferent al que havia desenvolupat fins aleshores. Trencant amb la tradició mimètica occidental i trobant nous inputs creatius en productes de caràcter industrial com el cinema, la fotografia i la publicitat – generadors de la cultura de masses – l’artista comença a diversificar el seu perfil a mida que sorgeixen nous canals de representació que el permeten una recreació de la realitat del seu temps, més propera i personal, tot posicionant-lo com un referent, divinitzat i mitificat dins una emergent societat de consum.
Sense deixar al marge aquesta herència cultural, Alejandra Atarés, totalment identificada amb la seva contemporaneïtat i amb els elements que la integren (sobretot aquells vinculats amb la cultura pop i kitsch), es posiciona en la Història de l’Art al costat dels “grans genis” amb un joc no exempt d’un alt sentit de la ironia. Participant d' aquest particular passeig de la fama, la seva empremta plàstica resalta per l' ús bigarrat de la matèria on els protagonistes principals són les gammes de rosa – des del xiclet al fucsia - , blaus turquesa i verds fluor i el joc de textures que proporcionen purpurines i papers de regal, així com de la incorporació d’elements simbòlics de gran solidesa lingüística i formal que sorgeixen tant d'influències populars com personals. Tot plegat, traça de manera inconfusible la seva signatura en el mapa artístic actual.
Seguint l’estel·la de composicions anteriors, Atarés reitera la inclusió d’elements ja tractats donant èmfasis a la seva significació i incorporant-los en noves temàtiques. El personatge d'esquenes, tractat amb perspectiva cinematogràfic, torna a fer la seva aparició en aquesta segona part. Prestat a la incertesa del devenir i amb aire melancòlic, el cos traspua una visió romàntica mentre es dilueix en un entorn articulat amb grans dosis de fantasia. Paisatges, que acostumen a formar part de les vicissituds de l’artista, són representats idíl·licament segons sorgeixen del record, impostant els retalls de memòria sobre la tela. Així com ho fan els dos elements fetitxe que desvetllen la feminitat de les protagonistes, ambdós vinculats històrica i socialment al ideal de feminitat: el cabell, mostrant-se recollit tot recalcant la riquesa dels seus matissos, i els teixits , els quals, com els paisatges al·ludeixen a un efecte de memòria personal – doncs estan relacionats amb major o menor grau a la persona que els vesteix –, però també col·lectiva, ja que indaga en l’aspecte artístic i creatiu d’aquest component industrial que Alejandra, per tal de diferenciar-lo del paisatge, elabora mitjançant una barreja abarrocada de materials i colors , atorgant un caràcter preciosista i extravagant al conjunt.
Aquesta vegada, però, els colors i brillantors donen un pas endavant, el barroquisme i la plasticitat aborden espais reals amb la intenció de donar peu a una sèrie de desmitificacions sobre el món de l’art i la cultura. Alejandra juga i s’enreda amb la personalitat de la diva per incloure temes i personatges que ja formen part del nostre imaginari col·lectiu.
La primera aportació la fa amb la seva visió de Les quatre estacions, concretament amb l’obra Primavera, una composició plena de rauxa i capritx, compendi floral que transita entre el teló de fons on es representa la flora autèntica interpretada per Atarés – i la camisa de la protagonista, diàleg amb el qual incideix en l'apreciació superficial que podem arribar a tenir del natural i l'artifici.
Una visió sobretot condensada en obres d’alta concentració lumínica i reminiscències exòtiques que l’artista ha portat de la seva darrera experiència a Miami. Interminables palmeres, que semblen
retallades com ombres xineses sobre una posta de Sol de colors àcids i fluors, embolcallen la sala disposades a acollir a les noves heroïnes d'Alejandra. Aquesta vegada, però, juga al desconcert i entre
les estrelles anònimes decideix ubicar algunes icones del món del cel·luloide i la televisió. Personatges que, tant si ens agrada com si no, prenen part en la nostra actual fauna cultural, llicència que l'artista
es permet per tal d'ubicar a Paris Hilton i a Lindsay Lohan en la mostra.
Odiades i estimades, motiu de controvèrsia sobre moralitat i imatge, ambdues encarnen l'ideal d'una realitat de cotó fluix i caramel de la qual ara, desbocades als excessos, han quedat totalment desubicades. Paris, amb el cabell ros, apareix amb una camisa hawaiana que accentua la seva imatge de noia Barbie, mentre que Lindsay, pelroja i amb una cua de caball que rememora l’aspecte ingenu de la seva infantesa, és encuirassada amb un jersei de Miley Cyrus amb la intenció de connotar la trascendència a una edat adulta acompanyada d'una explícita sexualitat. Opulència i falsa brillantor que fascina a l'artista qui les posiciona com la resta dels seus personatges, d'esquenes, perdent així la seva celebritat tot convertint-se en essers terrenals dels quals només podem endevinar la personalitat a partir del nom que apareix a la cartel·la, objecte que actua a mode de carnet de identitat.
L’artista, sense entrat en judicis de valor, simplement les utilitza com a divertimento per a recrear sense embuts i titubeigs la realitat d'una societat precursora de l'invent d'aquesta classe de personatges els quals s'han establert com un producte de consum més. Artifici gens novedós i que ja han encarnat personatges com Shirley Temple als anys trenta, Judy Garland amb la seva adorable Dorothy al Mag d'Oz o Madonna a la dècada dels vuitanta. Avui ens ocupa Miley Cyrus tot i que ja podem intuir que aviat serà substituïda. Del que sí podem estar segurs és que allà estarà Alejandrà Atarés, prenent nota i deixant constància pictòrica del sempre tan particular present.

Lilianna Marín de Mas. Setembre 2014

 

 


Art Bcn         ABE   EstrellaDAMM